Arròs amb bacallà, carxofes i pèsols

Un arròs tradicional que abans es feia especialment el Divendres Sant i que em van ensenyar a fer les àvies de casa. Si t'agrada el bacallà, aquest arròs no et costarà gens de fer!





La història d'avui:

Se li fa costa amunt tornar a repetir el mateix de cada setmana. Anar-los a recollir a l'aeroport i portar-los a casa és el més pesat perquè és l'inici dels dos dies que hauran de conviure. Després, acompanyar-los quan se'n van es fa més lleuger perquè torna a recuperar el seu espai. Ja té ganes que els cosins acabin el tractament mèdic i es quedin al seu país. Les àvies deien que el peix i els parents, als tres dies són pudents... Quina raó tenien!




I la recepta:
  • Pots fer servir els pèsols congelats, sense problemes, si no és temporada de pèsols frescos o no en trobes.
  • Ei, no cal que compris bacallà del morro, que n'és la part més cara, per a aquesta recepta. Això sí, gruixudet i sense espines. I remullat, que t'estalvies feina!




Necessitaràs per a 2-3 persones:

2-3 talls de bacallà remullat 
180 gr. d'arròs
Un grapat de pèsols
2 carxofes 
1 llimona
1 ceba i 1 gra d'all
1 tomàquet madur
1 branca de julivert
Oli verge d'olives arbequines
Sal i pebre blanc
Aigua bullent

Per començar:
  • Ratlla la ceba i el tomàquet.


  • Escórre bé el bacallà i enfarina'l. No hi posis sal, eh? Que el bacallà ja és salat.


  • Ara toca netejar les carxofes: talla'n gairebé tot el manec, treu-ne les fulles dures exteriors fins arribar a les fulles de color verd claret, i llença les puntes de les carxofes. Mira't la foto.
  • Ei, tingues a mà un recipient amb aigua i suc de llimona, per posar-hi les carxofes després de tallades. Així no s'ennegreixen.


  • Talla les carxofes a quarts, o en cinc o sis bocins, segons el grosses que siguin. 
  • I les fregeixes lleugerament en una paella amb oli calent i un pols de sal. No cal que estiguin completament cuites, només cal que agafin color. Ja es couran del tot dintre de l'arròs.



Per continuar:
  • Posa oli abundant en una cassola i, quan sigui calent, hi poses els talls de bacallà per la part contrària de la pell. A foc mitjà, i que s'enrosseixin una mica. Ei, només enrossir, no cal que es coguin de dintre! Ja s'acabaran de coure amb l'arròs i així seran més melosos.
  • Quan tinguin color d'una cara, els gires i que s'enrosseixin de la part de la pell. 


  • Treu el bacallà amb compte de no trencar-lo i, en el mateix oli, hi sofregeixes la ceba. Foc baix i ho vas remenant.
  • Quan la ceba comenci a fer-se róssa, hi afegeixes l'all trinxat. Ho remenes i que vagi fent, també a foc baix.


  • Quan l'all comenci a canviar de color, aboca-hi el tomàquet ratllat, un pols de sal i posa-hi un branquilló de julivert.


  • Remena-ho de tant en tant i que vagi fent a poc a poc. Foc baix.
  • Ei, posa aigua a bullir, que la necessitaràs de seguida.
  • Quan vegis que el tomàquet canvia de color vermell encès a vermell amarronat, vol dir que ja és prou cuit. Posa-hi l'arròs amb un pessic petit de pebre blanc i ho remenes durant un minut o dos per tal que l'arròs agafi tots els gustos del sofregit.


  • Ja hi pots abocar l'aigua bullent i ho remenes. Foc mig i cassola tapada.
  • En total haurà de coure durant 15-16 minuts: 10 minuts així com ho tens ara i els altres 5-6 minuts com t'ho explico més avall.


  • Al cap dels primers 10 minuts, hi poses els pèsols, les carxofes i hi col·loques amb compte els talls de bacallà. Mira que no hi falti aigua. Si convé n'hi afegeixes una mica de calenta, sense passar-te. 
  • Abaixa una mica el foc i tapa la cassola.


  • Ara ha de fer 4 minuts més de xup-xup. En total ja portarà 14 minuts de cocció.
  • És el moment de tastar-ho per comprovar el punt de cuit i per si hi falta sal. Si convé, n'hi poses una mica. I al cap d'1-2 minuts ja podràs apagar el foc.
Deixa-ho reposar un minut o dos, amb la cassola tapada, i ràpid a dinar!




Trucs:
  • El sofregit de ceba, all i tomàquet és més bo com més estona estàs fent-lo, a foc ben baixet.
  • El millor arròs per fer aquest plat seria l'arròs bomba del Delta, que és aquell que resisteix molt bé les coccions llargues i li costa d'arribar a estar covat. Jo no en tenia i ho fet amb arròs normal del Montsià.

Un altre dia pots fer:













Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada