divendres, 11 de setembre del 2015

Fricandó

Quan facis fricandó, compra un bon pa de pagès perquè tothom hi suca pa! Plat tradicional transmès de mares a filles. La carn queda tan tendra i els bolets hi donen un gust tan bo...!




Bona Diada a tothom!

La història d'avui:

Fa temps que una amiga em demana que pengi la recepta del fricandó. De fet, des que vaig començar el blog que m’ho demana. Però no hi havia manera que em quedéssin bé les fotos. Cada vegada que ho intentava, em sortien malament. Avui la meva amiga, barcelonina amb un gran cor gironí, no es podrà queixar. Per fi les fotos m’han sortit prou bé i ja puc penjar el fricandó!





I la recepta:

Quan compris la vedella, demana que te la tallin en bistecs prims. Normalment, si li dius al carnisser que et talli la carn per arrebossar, la mida que et farà serà la que necessites per fer el fricandó.





Per a quatre persones necessitaràs:

600 gr. de vedella
1 ceba de Figueres, 1 gra d’all i un tomàquet madur
1 fulla de llorer, 1 branquilló de julivert
Un grapat de moixernons
300 gr. de fredolics o qualsevol altre bolet que t’agradi
Mig litre d’aigua calenta o de brou calent
Oli verge d’olives arbequines
Sal i pebre negre
Una mica de farina

Opcional: una picada composta de 6 ametlles, 6 avellanes i 3 o 4 pinyons.




Doncs ja pots començar:
  • Renta els moixernons i posa’ls a hidratar dins d’un bol ple d’aigua. Deixa’ls dins de l’aigua fins que els necessitis.


  • Ja veuràs que de mica en mica es van inflant i que l’aigua comença a fer-se fosca. No llencis aquesta aigua perquè després l’afegiràs a la cassola. Dóna un gust ben bo al plat!

Ara ocupa’t de la carn:
  • Posa sal i pebre negre a la carn, només per un costat. No ho facis per tots dos costats perquè, com que els talls són prims, et quedaria salada.


  • I enfarina cada tall de carn per tots dos costats:


  • Posa oli abundant en una paella. Abundant però sense exagerar, eh? No cal que sigui una piscina d’oli, ja m’entens. Quan sigui ben calent, hi fas sofregir els talls de vedella. 
  • El foc ha de ser mig-alt. Recorda que sofregir vol dir fregir lleugerament, només perquè la carn agafi color. Ja se t’acabarà de coure amb el xup-xup que farà després. 
  • Com que els talls són molt prims, aquesta operació ha de ser ràpida. Pràcticament volta i volta. Per tant, ves-ho fent per etapes: vull dir que sofregeixis quatre o cinc talls cada vegada i així assegures que no se te’n cremi cap.


  • Quan vegis la carn rossa de fora, ja la pots treure i la vas passant a una cassola.




I ara fes el sofregit:
  • Ratlla la ceba, trinxa l’all i ratlla el tomàquet.
  • Fes sofregir la ceba en el mateix oli que t’ha sobrat de sofregir la carn. Si veus que n’hi ha poc, afegeix-n’hi una mica, eh?


  • I quan sigui rossa, ja hi pots posar l’all trinxat. Tot a foc baix.


  • Quan l’all sigui rosset, posa-hi el tomàquet ratllat, un pols de sal i la branca de julivert.


  • Quan vegis que el tomàquet canvia de color vermell cap a un color una mica més amarronat és que ja està cuit. Aleshores aboca-ho tot damunt de la carn que tens a la cassola.


  • Posa-hi aigua calenta o brou calent, just fins a cobrir la carn, veus? Ei, just fins a cobrir la carn. No et passis. Si et sobra brou, el guardes per a un altre dia. I també hi poses la fulla de llorer.


  • Tot seguit incorpora-hi els moixernons i l’aigua del bol on els tenies hidratant-se. Aquesta aigua hi dóna un gust molt bo!


  • I també hi poses els fredolics:



I ara vé la part del xup-xup:
  • Fàcil, eh? Tapa la cassola i deixa que vagi fent xup-xup durant uns 20 minuts. Foc baixet, ves-ho vigilant de tant en tant. Sobretot que no se t’enganxi, que ja tens la feina gairebé acabada!
  • Tasta el suquet i, si convé, rectifica-ho de sal.
  • Quan la carn sigui toveta, ja pots apagar el foc. Deixa-ho reposar uns cinc minuts abans de servir-ho.




Opcional:
  • Si no hi ha ningú que tingui al·lèrgia als fruits secs, pots afegir-hi una picada feta amb les ametlles, avellanes i els pinyons. 
  • Pica-ho amb la mà de morter fins a aconseguir una pasta fineta. Hi afegeixes un parell de cullerades del suquet de la cassola, ho remenes bé i ho tires a la cassola uns minuts abans d’acabar de cuinar. 
  • Deixa-ho bullir a foc baixet uns 3-4 minuts. Ui, que bo!

                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                       
Trucs:
  • Per a fer el fricandó va molt bé el tall que s’anomena “tapa plana” perquè no s’encongeix amb contacte amb l’oli calent. La tapa plana és una peça que té una forma gairebé triangular.
  • Els únics bolets necessaris en el fricandó, segons la tradició, són els moixernons però, si els bolets t’agraden, pots afegir-hi fredolics, rovellons, rossinyols...

Un altre dia pots fer:









1 comentari:

  1. Hola,
    El fricandó tiene muchas variantes. Esta es de las más acertadas que he leído y estoy segura que está riquísima. Pero siendo una wep de cocina lo único que te falta son las fotos, ya que no hacen justicia al plato que has cocinado.
    Felicidades y un cordial saludo,

    ResponElimina