La cuixa de gall dindi té molt menys greix que la cuixa de xai. Feta al forn d'aquesta manera és un plat que fa festa!
En un viatge per Extremadura em vaig trobar la sorpresa d'una colla de galls dindi blancs rondant pel parc d'una ciutat petita. Quina bestiola més bonica! I un dels mascles ens va obsequiar amb l'espectacle de les plomes obertes.
Bé, de fet no me les ensenyava a mi sinó a totes les femelles que anava empaitant, davant de les quals hi feia una mena d'exhibició. Espectacle interessat per part del mascle, evidentment, però amb resultats magres pel que vaig poder veure, pobre...
Bé, de fet no me les ensenyava a mi sinó a totes les femelles que anava empaitant, davant de les quals hi feia una mena d'exhibició. Espectacle interessat per part del mascle, evidentment, però amb resultats magres pel que vaig poder veure, pobre...
La recepta d'avui:
El gall dindi també s'anomena indiot. Se'n crien de blancs i de negres. Aquest d'avui, com que el venen sense plomes, no sé de quin color deu ser però gairebé segur que és dels blancs perquè els negres es reserven per a Nadal. Es veu que els negres creixen més a poc a poc i a les granges els interessen més els animals que tenen una creixença ràpida. Coses del negoci!
Necessitaràs per a 2-3 persones:
Una cuixa de gall dindi d'uns 900 gr.
1 ceba
3-4 patates
2-3 tomàquets madurs
1 gra d'all
Sal, pebre negre, pebre vermell
Romaní i farigola (o les herbes que més t'agradin)
Oli verge d'olives arbequines
Primer que res:
- Pela les patates i talla-les a rodanxes. Renta i talla els tomàquets a daus i la ceba a mitges llunes ben primes.
Prepara la safata del forn:
- Posa oli a la safata, que en cobreixi tot el fons, sense exagerar però sense que n'hi falti. Vull dir que no has de fer una piscina d'oli, ja m'entens.
- Posa el gra d'all sencer, amb pela, en un racó de la safata.
- Ara ves fent capes a la safata. A sota una capa de patates, hi escampes els daus de tomàquet i la ceba pel damunt. Posa-hi un pols de sal.
- Damunt d'aquesta capa n'hi fas una altra: un altre cop hi poses les rodanxes de patata, al damunt la ceba i els daus de tomàquet. Torna-hi a posar un altre pols de sal. No exageris amb la sal.
- Damunt de tot hi col·loques la cuixa d'indiot. T'ha de quedar així, ho veus?
- Ara posa sal, pebre negre i pebre vermell a la cuixa, només per la part que tens a la vista. Si t'agradés més fort de sal i de pebre, l'hauries de salpebrar per tot arreu abans de col·locar-la a la safata, més que res per poder-la manipular millor.
- Escampa romaní i farigola pel damunt del gall dindi i de les patates, o bé les herbes aromàtiques que més t'agradin.
I cap al forn:
- Rega-ho tot amb un fil d'oli i enforna-ho a 200º, amb ventilació, durant 45 minuts de la següent manera: escalfor dalt i baix durant 15 minuts i escalfor només a baix els següents 30 minuts.
- Si el teu forn no té ventilació, potser necessitaràs 10 minuts més al final.
- Per saber si ja és cuït, pots punxar la cuixa amb un escuradents. Si et surt net i sec vol dir que ja està cuita.
Ei, no em diràs que no fa venir gana, eh?
Trucs:
- Si vas amb presses, en lloc d'utilitzar tomàquets naturals pots fer servir tomàquet de pot, d'aquests que venen amb l'etiqueta de "tomàquet trossejat".
- Si fas servir els tomàquets naturals i els hi vols treure la pell, pela'ls com una poma: és la forma més ràpida. La forma més ortodoxa és escaldar-los i després estirar-ne la pell amb l'ajut d'un ganivet.
- Serveix-ho ben calent, que té més gràcia.
Un altre dia pots fer:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada